RÈGIM JURÍDIC DELS REGLAMENTS

TEMA IV. RÈGIM JURÍDIC DELS REGLAMENTS

1. EL PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ DELS REGLAMENTS

-no hi ha un procediment comú a totes les administracions públiques. Estat: regulat per la Llei 50/1997; CCAA: llei del Govern respectiva; EELL: art. 49 LRBRL
-és un procediment especial, diferent al general dels actes administratius
-l’omissió dels tràmits essencials determina la nul•litat del reglament
-tràmits del procediment:
a) elaboració del projecte pel centre directiu competent, amb informe de necessitat i oportunitat i amb una memòria econòmica
b) informes i dictàmens preceptius i redacció dels estudis i consultes necessàries per garantir-ne l’encert i la legalitat
c) quan afecte els drets i interessos legítims dels ciutadans: audiència per termini no inferior als quinze dies, directament o a través de les organitzacions o associacions reconegudes que els representen (el TS interpreta restrictivament l’art. 105.a CE: sindicats, associacions empresarials i corporacions de dret públic, STS 19gener 1991); si es considera convenient, se sotmet a informació pública. No s’aplica en cas de disposicions orgàniques
d) informe de la secretaria General Tècnica, en tot cas
e) dictamen del Consell d’Estat si és executiu o legalment preceptiu; no és preceptiu pels reglaments organitzatius (SSTS 27 gener 1992 i 20 març 1993)
f) publicació en el butlletí oficial corresponent

2. EFICÀCIA DELS REGLAMENTS

2.1. Vigència temporal
-entrada en vigor: art. 2 del C. Civil
-admissió de la retroactivitat: 62.2 Llei 30/1992; posició de la Jurisprudència (sts 16-7-1990)
-vigència indefinida; la determinació expressa d’un termini de vigència
-derogació explícita i implícita del reglament; derogació parcial o total
implícita: entren en contradicció dues normes sense especificar en que
explicita: la llei pot modificar el reglament perquè no existeix reserva de reglament però si de llei
-vigència del reglament executiu davant la derogació de la llei referent

2.2. Inderogabilitat singular del reglament
-inderogabilitat singular i principi de legalitat
inderogabilitat: un acte administratiu no pot contradir el reglament, encara que el dicti un òrgan inferior
excepcionalment: un reglament pot preveure que un òrgan concret derogui el reglament en un cas concret.
-els arts. 52.2 de la Llei 30/1992 i 23.4 de la Llei del Govern

3. IL•LEGALITAT DELS REGLAMENTS I TÈCNIQUES DE CONTROL

-revisió d’ofici de disposicions generals afectades de nul•litat: art. 102.2
revisió d’ofici: tècnica jurídica que atorga a L’AP (Administració Pública) la possibilitat de revisar ella mateixa les disposicions
acta general és igual a revisió d’ofici. Acte administratiu tant si és de particulars com de les AP és un recurs contenciós-administratiu
*subsistència dels actes ferms en aplicació d’una disposició declarada nul•la (art. 102.4 LRJPAC)
-recurs administratiu: no cap el directe, si l’indirecte contra un acte d’aplicació fundat únicament en la nul•litat d’un reglament: art. 107.3 LRJPAC
-recurs contenciós-administratiu: directe i indirecte (arts. 25 a 27 Llei 29/1998, LRJCA)
directe: davant del Tribunal Constitucional
indirecte: s’acata en actes concrets afectats pel reglament i així s’invoca la il•legalitat de la norma reglamentaria
*pot interposar el recurs qualsevol interessat, persona física o jurídica
*efectes erga omnes de l’anul•lació (art. 72.2 LJCA)
*subsistència dels actes ferms en aplicació d’una disposició declarada nul•la (art. 72.2 LJCA)
*la qüestió d’il•legalitat davant el Tribunal competent pel recurs directe: art. 27 LJCA
-recurs davant el TC contra disposicions generals
*conflictes de competència entre Estat i CCAA o entre CCAA: art. 2.1.c LOTC
*recurs d’empara: art. 41.2 LOTC

-una autoritat que no integra el Govern pot exercir la protestat reglamentaria, encara que en teoria no és així. OJ (ordenament jurídic) dóna protestat reglamentaria a alguns ens públics, les normes emanades d’aquests s’anomenen circulars
-no totes les normes emanades del govern són reglaments. En ocasions aquest té la possibilitat, protestat, de dictar normes amb rang de llei, com són el Decret-llei i el Decret legislatiu, protestat atorgada pel poder legislatiu. Aquestes normes amb rang de llei tenen caràcter provisional, amb la possibilitat de convertir-se en permanents si les aprova el poder legislatiu.