FORMACIÓ HISTÒRICA I BASES CONSTITUCIONALS DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I EL DRET ADMINISTRATIU

FORMACIÓ HISTÒRICA I BASES CONSTITUCIONALS DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I EL DRET ADMINISTRATIU

1. REVOLUCIÓ LLIBERAL, ADMINISTRACIÓ I RÈGIM ADMINISTRATIU
1.1. Substrat ideològic apareix amb la revolució francesa
-la sobirania nacional: l'origen està en la nació, no el Rei
-supremacia de la llei: govern per i en virtut de la llei
-principis de llibertat, igualtat i propietat
-la divisió de poders per evitar l’abús de poder

1.2. Contradicció entre principis i realitat donarà lloc al regim de dret administratiu
1.2.a. Racionalització dels poders polítics
-separació estricta de poders la teoria, no en la pràctica, on hi havia connexió entre poders
-potencialment de l'Administració:
*Administració central i Administració local
*òrgans actius i consultius
1.2.b. Garantia dels principis revolucionaris
-estructura burocràtica potent com l’AP central > regim adm. > fruit del compromís
-creació d'infrastructures q exponent a les necessitats de la població
-l'ordre públic
-instrucció i salut pública

1.3. Resultat d'un compromís: el règim administratiu
-principi de legalitat i potestat reglamentària
-la contrapartida del principi de garantia judicial: Tribunals incardinats en l'Administració
-juridificació del poder públic: organització i funcions de l’AP establertes per el dret adm.
-activitat administrativa de l'Estat lliberal
*lliure iniciativa i llibertat d'empresa
*abstenció dels poders públics en matèria econòmica (excepció: arancels)
*obres públiques
*correus
*instrucció pública
*serveis higiènico-sanitari

2. L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA EN L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
a finals del segle XIX es comença a parlar d’aquest
2.1. Marc històric: no hi ha un únic fet significatiu, revolucionari
-canvis polítics: sufragi universal, dret d'associació, tensió internacional, guerres
-econòmics: civilització industrial, comerç internacional
-socials: creixement població i urbanisme, proletariat


2.2. Característiques d’aquest model d’Estat
-intervencionista (direcció del procés econòmic), no necessàriament empresari
-prestacional: solidaritat, redistribució, demandes socials (creix l’Administració) prestacions als ciutadans
-participat: passivament: beneficiaris de béns/serveis; activament: a través organitzacions en presa decisions
-es legitima per la seva eficàcia social > l’ adm creix de manera progressiva
-Administració plural i diversa
-evolució dels principis lliberals (no desapareixen)

2.3. Evolució del principi de llibertat de manera material
-llibertats col•lectives: associació, expressió, etc.
-Estat d'associacions: partits, sindicats, associacions privades

2.4. Evolució del principi d'igualtat
-igualtat de participació: sufragi universal
-igualtat material: econòmica i social. Procura existencial; igualtat d'oportunitats/ igualtat de resultats

igualtat davant la llei ( tots ) > formalment
materialment = no
L’estat social vol transformar aquesta = formal en = material
2.5. Evolució del principi de divisió de poders
-activitat legisladora de l'Executiu: Decret-llei, projectes
-control de les lleis: T C (legislador negatiu) procura q les lleis no surtin del marc constitucional
-reforçament d'un poder judicial independent: defensa dels excessos administració i politització del Parlament
-un mateix poder amb funcions diverses i la mateixa funció per diversos poder

2.6. Evolució del principi de supremacia de la llei
-principi de legalitat: principi d'execució de la llei tota llei, tota norma, regla ha d’estar en l’OJ
-principi vinculació negativa/ principi vinculació positiva.
-Potestats i privilegis. Discrecionalitat i arbitrarietat. Desviació de poder.
-reserves de llei constitucionals en matèria de llibertat i propietat manifestació principi legalitat
-la llei com instrument d'execució de decisions (no solament general i abstracte)
-clàusules generals i conceptes jurídics indeterminats: increment poder decisió de Govern i Administració
-principi de jerarquia de les normes (posició dels principis jurisprudencials)

2.7. Crisi actual del model d'Estat Social
-creixement despesa pública, increment dèficit i inflació
-disminució inversions i increment de l'atur
-cercle viciós: major increment dèficit per solució problema
-tensió intervencionisme / abstencionisme
-distanciament entre aparell político-administratiu i necessitats / demandes socials
-pèrdua de centralitat Govern-Parlament: legitimació poders reals
-internacionalització econòmica i política
-organització estatal: excessiva, costosa, ineficient

3. ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET A LA CONSTITUCIÓ 1.978
1.1 CE espanya es un estat social i democràtic de dret
3.1. La clàusula de l'Estat de Dret
3.1.a. Principi de legalitat: arts. 9.1 i 3, i 103.1
1. La norma com fonament previ o com límit extern
2. Postulats fonamentals:
a. Sometiment ple a la llei i al dret: art. 9.1,3 CE
-sotmissió a tot el sistema normatiu
-sotmissió de tota l'acció administrativa
(interdicció de l'arbitrarietat)
b. Necessitat d'apoderament legal
-actuacions restrictives de drets
-actuacions no restrictives (vinculació negativa)
*habilitació per altres raons
*mesures d'efecte doble
*comprovació individual, no per matèria genèrica
*actes i reglaments

3.1.b. Principi de tutela judicial: art. 24.1
1.Control extern i intern
2.Control jurisdiccional: àmbit objectiu i subjectiu
3.Àmbit objectiu: potestat jurisdiccional de control
-pels òrgans del poder judicial
-potestat d'exercici obligatori
-àmbit material: acte i reglament
4.Àmbit subjectiu: dret a la tutela judicial ((art. 24 CE)
-per tot tipus de processos
-possibilitat del recurs d'empara
-aspectes essencials:
*dret a l'acció o procés (forma i fons)
*prohibició d'indefensió
*procés contradictori
*dret a un procés sense retards
5. Posició privilegiada de l'administració
-heterotutela privada i autotutela administrativa
-autotutela declarativa (arts. 56 i 57 LRJPAC)
-autotutela executiva (art. 95 LRJPAC)
-autotutela i procediment administratiu
-privilegis de caràcter processal
*caràcter revisor del contenciós-administratiu
*la posició com a part demandada
*la necessitat del recurs administratiu previ
*la no suspensió de l'executivitat de l'acte
*la preclusió processal
*execució de sentències judicials per l'administració
*prohibició d’interdictes possessoris contra l'administració
*inembargabilitat de béns i drets de l'administració
*desnonament administratiu
3.1.c. Principi de garantia patrimonial
1. Contra accions directes (expropiació): art 33.3 CE
2. Contra accions indirectes (responsabilitat): art. 106 CE
3. No totes les accions s'han d'indemnitzar
4. La singularitat del dany o perjudici causat

3.2. La clàusula de l'Estat Social
-art. 9.2; capítol 3 del Títol I; altres

3.3. La clàusula de l'Estat Democràtic
-principi de subordinació de l'Administració: art. 97
-principis descentralització i desconcentració: art. 103.1
-principi de participació: art. 105
-principis d'objectivitat i imparcialitat: art. 103.1 i 3

3.4. La clàusula de l'Estat Autonòmic
-principi d'autonomia: art. 2 i 137
-principi d'unitat: art. 2, art. 139.1 i 2
-principi de solidaritat: art. 2 i 138.1

Resum de l’esquema

Tema 1: FORMACIÓ HISTÒRICA I BASES CONSTITUCIONALS DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I EL DRET ADMINISTRATIU
REVOLUCIÓ LIBERAL
Neix el dret administratiu
Canvi radical en els principis de l’antic regim:
- sobirania nacional (del poble), no és el rei.
- Supremacia de la llei de govern per i en virtut de la llei. Tots els òrgans del govern estan sotmesos a aquesta.
- Principis de llibertat, d’igualtat i de propietat
- Divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial) de manera d’evitar l’abús de poder.



Substrat ideològic que apareix amb la revolució francesa
La contraposició entre els principis i la realitat donarà lloc al regim de dret administratiu. També provocarà en la teoria una total divisió de poders, però a la practica aquesta divisió de poders va ser quasi inexistent. Hi havia una connexió entre els poders.
La protestat de dictar normes sobrepassa el poder legislatiu, és a dir, no només serà el poder legislatiu l’encarregat de dictar normes jurídiques, però si de dictar lleis.
Una altre contradicció entre els principis i realitat va ser el desenvolupament de l’administració publica ► es bo que els poder públics no influeixin ja que n’han d’estar el més limitats possible.
La realitat serà la contraria. L’administració publica tindrà un volum que no havia tingut anteriorment. Actuarà amb activitats que mai havia tingut i es convertirà en una administració estatal en deteniment de les administracions comarcals. A mes hi ha òrgans d’aquesta que estan introduïts al territori. Ex: avui en dia la diputació del govern en una província
Distinció entre òrgans executius:
Per fer viables els principis revolucionaries es creen noves infrastructures que responen a les necessitats de la població.
Això aconsegueix crear una organització potent com central regim administratiu fruit del compromís.
Principi de legalitat i protestat reglamentaria
El govern: l’administració publica a més de executar la legislació, legislen i tenen la capacitat de crear normes amb rangs de llei.
Principi garantia judicial: les il•legalitat de l’administració publica sobre els ciutadans no seran competències del tribunal incardinats sinó que se’n ocuparan i els tribunals incardinats de la pròpia administració publica.
Juridificació del poder públic: tant l’organització com les funcions de l’administració publica estaran establertes pel dret administratiu. Hi ha 2 mitjans per regular el funcionament, l’organització i l’actuació de l’administració publica:
- dret privat, és a dir, com a relació entre privats.
- Dret administratiu: branca del dret públic, diferencial del dret dels particulars.


1.1 L’ADMINISTRACIÓ PUBLICA EN L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÁTIC DE DRET
Estat social i democràtic de dret neix de l’evolució de l’estat liberal, a finals del segle XIX es comença a parlar d’aquest. Es produeix en una sèrie de canvis polítics:
- es tracta d’un estat intervencionista, és a dir té les característiques d’un estat social i democràtic de dret.
- Estat prestacions: dóna prestacions al ciutadà
- Participa: -activa: beneficiaris de béns i serveis
-passiva: presa de decisions
- evolució dels principis liberals:
• Evolució del principi de llibertat
• Evolució del principi d’igualtat ► de manera material
RF: Principi d’igualtat davant la llei ► formalment
L’estat social vol transformar aquesta igualtat formal per l’igualtat material de tots els ciutadans.
• Evolució de principi de divisió de poders: el poder executiu te protestat per dictar normes amb rang de llei i projectes ► protestat legislativa.
Per controlar les lleis apareix el tribunal constitucionals ► tracta de que les lleis no surtin del marc constitucional. El poder judicial es reforça com a poder independent
• Evolució de principi de supremacia de la llei: principi de igualtat ► principi d’execució de la llei.
Tota llei, normes, regles han d’estar sotmeses al ordenament jurídic general.. tota activitat ha d’estar sotmesa a les lleis. Un principi té una vinculació negativa i una vinculació positiva
Protestats i privilegis de l’administració publica reconeguts per la llei, destaquen per la seva discrecionalitat ( l’administració publica decideix entre diferents alternatives la que sigui més adient)i arbitrarietat.
L’Administració ha d’actuar amb una norma amb rangs de llei formal. Hi ha d’haver una lleu que reguli aquestes matèries.

1.2 ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET A LA CONSTITUCIO ESPANYOLA DE 1978
ART.1.1 CE Espanya es un estat social, i democràtic de dret
ART.2 CE Espanya = regions solidaries entre elles. Principi de legalitat ART.9 I 9.3 per part dels poders públics.
CE 9 Subjectes a la Ce i ordenament jurídic = ciutadans i administració
CE 9.3 Principi de legalitat garantit per la constitució espanyola
CE 103.1 l’administració publica actua d’acord i sotmesa a la llei i al dret. L’administració publica queda sotmesa a la CE i llei i no pot actuar fora d’aquesta.
- sotmissió a la llei
- sotmisssió a tot el sistema normatiu
- x part de la administració pública.
Necessitat de que l’administració disposi d’una norma prèvia a l’autorització a actuar ( normativa previ que l’habiliti x actuar)
- vinculació positiva norma prèvia que habiliti
- Vinculació negativa ( comporta que l’administració pública actua en una determinada matèria mentre que no supero un límit d’actuació que estableixi la llei. No hi ha norma prèvia que habiliti x actuar)


Principi de tutela judicial ART.24.1
Ce 24.1 Tothom te dret a rebre la tutela efectiva judicial de jutges i tribunals ► dret a la no indiferència.
L’administració pública en la seva activitat està sotmesa a un control. Aquest principi parla del control ( pot ser extern o intern) de la legalitat de l’actuació de l’administració pública.
Aquest principi parla del control que exerceix el poder social sobre l’administració pública
Control jurisdiccional:
- objectiu: protestat jurisdiccional de control ART.106CE
- Protestat obligatòria sempre actuen per demanda d’alguna persona
- Protestat reglamentaria
- Subjectiu: dret a la tutela judicial ART.24 CE
Posició privilegiada de l’administració:
- Heterotutela ( ens tutela un tercer tribunal de justícia) privada i autotutela ( l’administració s’autotutela).
- L’administració pública es la que declara els seus drets
- Actes de l'administració pública presumiblement vàlids, d’acords amb el principi de legalitat i principi executiu. Té caràcter forçós amb un procés administratiu.
Principi de garantia patrimonials:
Drets patrimonials
- contra accions directes ( expropiacions)
l’ART.33.3 CE “ningú pot ser privat dels seus béns i drets sens justificació d’utilitat pública o interès social.
- Contra accions indirectes (responsabilitat)
ART.106 CE “ l’administració publica indemnitza a particulars per els danys que li pugui causar la seva actuació” aquest danys son deguts a que no actua sobre la zona danyada i ho fa d’una manera indirecte. EX. fumigació