CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA POTESTAT REGLAMENTÀRIA

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA POTESTAT REGLAMENTÀRIA

1. CONCEPTE DE REGLAMENT

-“norma jurídica emanada del govern i l’administració pública”
-complexitat i imprecisió del concepte:
*no existeix una matèria reglamentària
*reglaments emanats d’altres òrgans constitucionals
*normes de l’Administració no considerades reglaments  però amb les seves
-el reglament adopta una pluralitat de formes característiques i efectes
-el reglament emana d’òrgans jerarquitzats (diferència amb la Llei)
-necessitat de partir dels continguts i efectes

2. DIFERÈNCIA ENTRE REGLAMENT I ACTE ADMINISTRATIU

-equiparació formal entre reglament i acte administratiu
-procediment d’aprovació diferent
-el criteri de la generalitat i abstracció del reglament
-el criteri de l’aplicació a una pluralitat de casos (disposicions generals)
-innovació de l’ordenament i criteri de la vigència indefinida

3. POTESTAT NORMATIVA I POTESTAT REGLAMENTÀRIA. DIFERÈNCIA D’ALTRES NORMES

3.1. Diferència entre Llei i reglament

3.2. Diferència amb les circulars i instruccions
-efectes interns de les circulars i instruccions
-el procediment d’aprovació
-caràcter no normatiu de les circulars i instruccions, amb excepcions
són reglaments: tenen les mateixes característiques que els reglaments, però de manera diferent.

3.3. Diferència entre reglament i altres disposicions generals
-plans, normes organitzatives i altres: no són reglaments en sentit estricte
-diferències en el procediment d’aprovació
-equiparació de característiques i d’efectes jurídics

4. LA POTESTAT REGLAMENTÀRIA: FONAMENT I TITULARITAT

4.1. Fonament de la potestat reglamentària
-el legislatiu no pot produir totes les normes amb el rigor i detall necessaris
-la divisió de poders (separació radical) contradiu la potestat reglamentària
-alguns la consideren associada al poder executiu (això justificaria el reglament executiu, però no l’independent)
-la potestat reglamentària està atribuïda expressament per la CE (art. 97), no pel legislador
-la CE distingeix entre la funció executiva i la potestat reglamentària

4.2. Titularitat de la potestat reglamentària
-correspon al Govern (art. 97 CE): a cada un dels seus membres-òrgans que l’integren (art. 98.1 CE)
*perquè l’art. 62.f CE no es refereix al Govern, sinó a un dels seus òrgans (una manifestació concreta de la potestat reglamentària)
*Llei del Govern: es refereix a potestat reglamentària de diferents òrgans del Govern
-hom considera que, implícitament, també l’ostenta l’Administració pública (arts. 106.1 i 153.c)
-reglaments per al desenvolupament i execució de les lleis: els aprova el Consell de Ministres (art. 5.h Llei 50/1997)
-President del Govern: alteració de Departaments i Secretaries d’Estat (art. 2.j Llei 50/1997)
-Ministres: en matèries pròpies del seu Departament (art. 4.b Llei 50/1997)
-Acords de les Comissions delegades del Govern: s’aproven per Ordre del Ministre competent o del de Presidència si la competència correspon a varis ministeris (art. 25.e Llei 50/1997)
-la de les autoritats que no integren el Govern: conferida exclusivament per les lleis
-potestat reglamentària d’altres òrgans constitucionals
*Corts Generals: reglaments de les Cambres i del seu personal (art. 72.1 i 2 CE)
*CGPJ: sobre funcionament i organització i sobre Jutges i Magistrats, fonamentada en la seva independència (art. 117.1 CE)
*TC: sobre organització i funcionament (atribuïda legalment, art. 2.2 LOTC)
-CCAA., Províncies i Municipis: conseqüència del principi d’autonomia
-Administració institucional o instrumental: d’acord amb les lleis podran dictar reglaments (generalment, amb el nom de circulars

5. JERARQUIA DELS REGLAMENTS

5.1. Entre reglaments del mateix ordenament
la relació jeràrquica bé
-segons la de l’òrgan o autoritat que els aprova en cada administració determinada per la llei
-Estat: art. 23.3 Llei del Govern de govern, on és concret
-CCAA.: segons legislació pròpia els òrgans que tenen
-EELL.: competència del Ple; l’Alcalde pot dictar “bans”, protestat per dictar
de caràcter no reglamentari reglaments

5.2. Entre reglaments estatals, autonòmics i locals
la validesa del reglament bé determinat pel titular de la competència  mai és jeràrquica

6. LA RELACIÓ ENTRE LA LLEI I EL REGLAMENT

6.1. Relacions intraordinamentals
-Les relacions responen al principi de jerarquia, no de competència
-La Llei pot regular qualsevol matèria: no existeix reserva de reglament
-Les reserves de Llei per a determinades matèries
-El reglament com a complement de la Llei i com a regulació independent

6.2. Les relacions interordinamentals: es regeixen pel principi de competència, no de jerarquia

6.2.a. Relacions entre ordenaments autònoms i lleis de capçalera
- els Estatuts d’un organisme públic, de les Universitats, no són un reglament executiu de la Llei de capçalera
- reglaments i ordenances de les entitats locals: són reglaments autònoms en el marc de les competències reconegudes per la LRBRL i les lleis sectorials (reglament de policia, d’un mercat municipal, etc.)
- reglaments de les corporacions de dret públic

6.2.b. Relacions entre reglaments autonòmics i lleis estatals
-quan la competència normativa és exclusiva no hi ha d’haver conflicte
-quan és compartida, s’hauran de respectar les bases estatals. Però és una competència pròpia, no derivada de la llei estatal; per això es discuteix si són reglaments executius (STS 11-1-1993)

6.2.c. relacions entre reglaments estatals i lleis autonòmiques

7. CLASSES DE REGLAMENTS PER LA SEVA RELACIÓ AMB LA LLEI

7.1. Reglaments executius
-desenvolupen les disposicions d’una llei, sense contradir-la (SSTS 12-3-1983, 18-12-1984 i 16-6-1986: los reglamentos ejecutivos “deben limitarse a establecer las reglas o normas precisas para la explicación, aclaración y puesta en práctica de los preceptos de la ley, pero no contener mandatos normativos nuevos y, menos, restrictivos de los contenidos en el texto legal”).
-és compatible amb la reserva de Llei, sense invadir-la
-amb remissió expressa de la llei: delegació no receptícia o remissió normativa (no és una delegació estricte)
-sense remissió expressa

7.2. Reglaments independents
-dictats en virtut de la potestat reglamentària general, en matèria no afectada per reserva de llei
-en matèria reservada, caldrà aquesta prèviament per obrir les portes al reglament: no és possible el reglament independent (SSTC 42/1987, de 7 d’abril i 83/1984, de 24 de juliol i STS 23-3-1988)
-en matèria no reservada, si s’aprova una llei el reglament serà executiu, no podrà contradir-la
-previsió legal de que les disposicions amb rang de llei puguin ser derogades o modificades per reglament: deslegalització de matèria o d’un aspecte concret
-no es pot identificar el reglament independent amb l’organitzatiu
-emana del Govern exclusivament; els Ministres poden dictar reglaments dins l’àmbit de les seves competències (art. 4.1.b Llei 50/1997) o quan els autoritza expressament una llei (art. 12.2.a LOFAGE)o reglament del Govern. De forma similar s’estableix en els Estatuts i les lleis de les CC.AA.
-El TS els admet: SSTS 12-2-1986 i 12-12-1986)

7.3. Reglaments de necessitat
-dictats per causes d’extraordinària necessitat, legalment previstes (és un supòsit de deslegalització)
-poden suspendre l’aplicació de normes amb rang de Llei
-art. 21.1.m LRBRL: l’Alcalde, a través d’un ban pot “adoptar personalment i sota la seva responsabilitat, en cas de catàstrofe o infortunis o risc greu dels mateixos, les mesures
necessàries i adequades, donant-ne compte immediatament al Ple”

Resum tema 3

Concepte de reglament  característiques generals de la protestat reglamentaria. regim jurídic i eficàcia reglamentaria

CE
Llei i normes amb rang de llei
Reglaments

Protestat reglamentaria (govern poder executiu)  la seva existència respon al compromís de l’estat lliberal de dret. De forma que el poder executiu i el poder legislatiu s’ajunten.
Normes jurídiques subordinades a la llei. Dins d’aquesta noció existeixen manifestacions diverses que tenen una sèrie de característiques generals. Consideracions:
-matèria reglamentaria (no existeix la CE perquè no hi ha matèria reglamentaria
-el reglament no emana solament del govern, sinó que la CE dóna protestat a altres òrgans per dictar reglaments destinats a la organització del propi òrgan.
-govern i AP (administració pública) dicten normes jurídiques que no reben l’etiqueta de reglament en sentit estricte. Però tenen un tractament legal i uns efectes iguals als dels reglaments.
El reglament adopta pluralitat de formes, les quals estan previstes a la llei de cada òrgan que els crea.
Reglaments creats pel secretaris d’estat  resolucions
Reglaments creats pel Consell de Ministres  Real Decret
El reglament emana d’òrgans jerarquitzats. Per tant un reglament d’un òrgan inferior a un altre no pot contradir a un reglament de l’òrgan superior. Però no es així en tots els casos, un òrgan pot exhaurir una matèria, per tant, cap altre òrgan pot continuar creant reglaments sobre aquesta.
reglaments
Materialització Govern i AP actes administratiu
activitat material (aparicions públiques dels ministres...) no te
conseqüències legals. No hi ha voluntat ni decisió.
CE  protestat reglamentaria  Govern. Protestat comissions delegades del Govern y ens públics de característiques especials dins de l’ordenament jurídic.
Jerarquia dels reglaments
-dins d’un mateix ordenament jurídic  la relació de jerarquia be determinada per la llei de govern. En aquestes lleis es concreta els òrgans que tenen protestat de dictar reglaments. A l’àmbit local la protestat reglamentaria esta atribuïda al ple. L’alcalde no pot dictar normes jurídiques.
-dins de diferents ordenaments jurídics  reglaments locals / autonòmics / estatals. La validesa del reglament be determinada per el titular de la competència. La competència mai es jeràrquica.