martes, 2 de junio de 2009

NOCIÓ D’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I DE DRET ADMINISTRATIU

TEMA II. NOCIÓ D’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I DE DRET ADMINISTRATIU

1. CONCEPTE D’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. GOVERN I ADMIISTRACIÓ conjunt d’organitzacions situades sota la dependència directa del govern o poder executiu ( o de les entitats que s’esctructuren territorialment ) a les que s’encomana la realització de la major part de les activitats estatals.

-dues òptiques: organització-persona jurídica / activitat administrativa
-caràcter instrumental- servicial: "Complexe orgànic al servei del Govern de l'Estat i del Govern de la resta d'ens públics territorials".
-sistema d'Administracions Públiques
-reconducció a la unitat: vinculació, dependència, coordinació i direcció pel Govern
-legislació vigent: ens territorials; art. 6 LGP; arts. 2 i 3 LRJPAC (llei 30/92)


2. CONCEPTE DE DRET ADMINISTRATIU conjunt de principis i normes jurídiques de contingut diferent del que posseeixen les normes que regulen les relacions entre els subjectes privats.

-problemàtica sobre el concepte
-concepcions funcionals; orgànico-subjectives; tesis mixtes o eclèctiques
-Concepte: "el sistema de normes i principis referits a les AA. PP., que regulen la seva organització, funcionament i activitat en l'exercici de poder administratiu, així com la d'aquells subjectes de qualsevol naturalesa que l'executen mitjançant l'exercici de potestats públiques subordinades a la Llei i al Dret".
-Dret públic
-dret comú i general de les AA. PP.
-parts de la relació jurídico-administrativa
*una part: Administració Pública/ activitat administratives particulars
*altra part: -un particular
-altres Administracions Públiques: relació interadministratives
-la pròpia Administració: organització


3. ACTIVITAT ADMINISTRATIVA DELS ÒRGANS CONSTITUCIONALS
-Govern: actes de govern
-funcions administratives d'órgans constitucionals (Tribunal Constitucional, Consell General del Poder Judicial, Defensor del Poble)



4. DRET PRIVAT I ACTIVITAT ADMINISTRATIVA

4.1. activitat administrativa de dret privat
(obtenció dels medis necessaris per a governar, conservació patrimoni privat de l'Administració) = funció administrativa

4.2. pluralitat de fórmules organitzatives i d'actuació per fugir al dret privat
-eliminació de controls gestió
-submisió principis constitucionals
-garantia drets i interesos ciutadans
-Administracions independents
-la "regulació" com a nou tipus d'intervenció

4.3. Actes separables i qüestions incidentals/ prejudicials


5. L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA COM A PERSONA JURÍDICA

5.1. Personificació de l'administració pública personalitat jurídica atribuida per l’Ordenament Jurídic. Persona jurídica  creació del dret; no és persona física real. Això li permet ser subjecte de dret i adquirir responsabilitat legal. La persona jurídica necessita persones físiques per actuar, a les quals imputen l’actuació a la primera.
-personalitat: subjecte de relacions jurídiques
-elements de la persona jurídica:
*capacitat general per actuar en el món del dret
*imputació dels efectes jurídics de l'actuació
*responsable, amb tot el seu patrimoni, de les seves actuacions
*legitimació activa i pasiva davant els Tribunals de justícia
-personificació i pluralitat d'òrgans: varien els òrgans i les funcions, però no la personalitat
-personificació de l'Estat / personificació de l'administració pública
*personificació de l’Estat, les Comunitats Autònomes i les entitats locals

5.2. Característiques de l’administració pública com a persona jurídica
-personalitat jurídica única: art. 3.4 LRJPAC; art.
-personalitat originària, no derivada
-persona jurídica superior: amb poder públic
-al servei de l'Estat i la comunitat: sosteniment dels òrgans constitucionals, responsabilitat patrimonial (art. 139.3 LRJPAC; art. 121 CE)
-conjunt d'órgans jerarquitzats
-persona jurídica territorial
-Estat: poder sobirà; CC.AA.: poder autònom; la resta: administracions amb autonomia  potestat de dictar normes per si meateixa encara que en realitat no és aixì.
-ens públics instrumentals: personalitat derivada, autonomia executiva (autarquia)  possibilitat de tenir una autonomía normativita procedent de l’exterior.

adm.publiques  poden crear personjes jurídiques noves (adm.territorials) per a realitzar activitats que li corresponene.
L’AGE té caràcter i poder polític, mentre que les alres adm.públiques tnene caràcter organitzat.
Les organitzacions institucionals no tenen el mateix poder que les adm.territorials.


6. Tipologia d’administracions públiques o ens públics

6.1. Distinció entre ens públics i ens privats

punt de vista doctrinal:
ens públic: regulat per dret públic i administratiu (interés públic)
ens privat: regulat per dret privat, pero actuant sota el dret públic administratiu. (interés privat)
Hi ha serveis de competència dels sector privats que es poden confondre o es regulen pel sector públic i viceversa. (ex: tele)
-criteris de distinció entre públics i privats:
*criteri de la naturalesa del fi perseguit
*criteri de les potestats d'autoritat o imperi
*criteri de la creació o injerència estatal
*criteri de la forma
*criteri de l'enquadrament
-ecuació clàsica: ens públic- forma pública- activitat regulada pel dret públic
ens privat - forma privada - regulada pel dret privat
-excepcions a l'equació  no sempre apareix l’adm.pública se n’exclou els privat i viceversa. No tots els ens creats per l’estat són públics, sino que també pot crear privats.
-relativitat de la personificació i importància del règim de l'activitat. L'exercici d'autoritats administratives s'hauria de sotmetre sempre al dret administratiu
dret privat dret privat
adm.públiccaens públicforma organitzativa  actuació
dret públic dret públic
dret públicquan està privist en una norma,llei
organismes autónoms (csic)
 epe (entitats públiques empresarials)
rtve
El règim que s’aplica - cada adm.pública no es pot saber, sinó que s’ha d’estudiar cada cas determinat.
Quan l’adm.pública exergeix potestats que estan regulades per dret públic, però el dret privat dona potestas d’igualtat als ciudadans.

6.2. Ens territorials i no territorials:
-la funció del territori en la personalitat. El territori com àmbit delimitador competència
-ens territorials o de base social (diferent a corporació):
*organitzats sota fórmula democràtico-representativa
*el criteri de la població afectada  conjunt de la població
*universalitat/ generalitat dels fins perseguits  en qualsevol sector material que interessi a la població.
*titulars originaris de potestats públiques
-ens no territorials o instrumentals
*organització burocràtica, instrumental d'ens territorials
*afecta un sector poblacional o un àmbit sectorial
*detenten solament les potestats expressament atorgades
*notes principals: caràcter instrumental i heterogeneitat (ius singulare)

6.3. Ens d'estructura corporativa i d'estructura fundacional
-universitas personarum / universitas rerum
-corporació: conjunt de persones (membres)
*interesos comuns (no particulars) dels membres, poden concretar o modular els fins
*autorganització, autoadministració (participació i representació)
*sosteniment econòmic i medis
*no tota corporació de dret públic s'ha d'integrar en una Adm. Pública
*corporacions interadministratives: mancomunitat i consorci
-ens institucionals o fundacionals: no existeixen membres
*interessats: destinataris o usuaris
*creació d'un fundador o instituidor / fins perseguits
*organització burocràtica; designació d'órgans gestors per l'ens matriu
*autonomia de gestió: tutela de l'ens matriu
*sosteniment econòmic i medis
*institucions públiques (creades per un ens territorial, element patrimonial secundari,
denominació diversa) i privades (creades per particulars, element patrimonial essencial)
-classes de corporacions
*corporacions territorials: ens locals
*sectorials de base privada (persones associades entorn una finalitat específica): de dret públic (col.legis professionals) i de dret privat (lliure associació: societats civils i mercantils, cooperatives, mutualitats, associacions)


7. CAPACITAT JURÍDICA DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

-concepte de capacitat jurídica i capacitat d'obrar: coincidència en l'àmbit administratiu
-capacitat de dret públic: conjunt de potestats atribuides legalment (no es pot presumir si no està atribuïda) i competències (materials i territorials)
-legitimació per actuar: "relació d'un subjecte amb un objecte que permet al primer produir eficaçment determinats actes jurídics en relació amb el segon"
-límits de la capacitat jurídica de les AA.PP.
*derivats del principi de legalitat: habilitació prèvia
*derivats distribució competencial: matèria i territori
*derivats del fins que ha de servir
-la capacitat jurídica de dret públic és tan variada com ho són les AA.PP. existents



























A part de l’administració pública hi poden haber d’altres institucions encarregades de l’administració com per exemple els òrgans constitucionals, territorials.

Dret privat i activitat administrativa:
L’administració pública normalment actuarà regida sota el dret administratiu, pero en ocasions podrà actuar sota el dret privat, perquè ho permet el nostre ordenament jurídic.

Adm.pública com a persona jurídica:
Personificacióart. 3.4 llei 30/92; art. 2.2
Per sona jurídica és una creació del dret; no és una personalitat física real. I això li permet ser subjecte de dret i adquirir responsabilitat legal. La persona jurídica necessita de persona¡es físiques, que són les que poden actuar i actuen; i la seva actuació s’imputa a l’adm.pública.

Personalitat jurídica originària atribuida per l’ordenament jurídic de les administracions públiques (ajuntament).

Adm.públiques: poden crear personjes jurdíques noves per a realitzar una part de les activitats que li corresponen.Les adm.públiques tenen la facultat d’autogestionar-se

Les adm.territorials agafen parcel•les dins les seves activitats i crea organitzacions pq s’encarreguin d’aquestes.
AT CCAA
AGE

Les AGE tnene caràcter i poder polític al contrari de les altres adm.públiques que tneene poder organitzatiu.
L’organització institucional no té el mateix poder jurídic que les adm.territorials.

Autonomiapotestat de dictar normes per sí mateixa, encara que en realitat no es així.

Autarquiapossibilitat de tenir una autonomía normativa, procedent de l’exterior.

Hi ha diferents tipus de d’adm.públiques dsd el punt de vista doctrinal:
ens públic: regulat pel dret públic i administratiu

ens privat: regulat pel dret privat pero actuant sota el dret públic adm. Però sempre acuten sota el dret privat.


Hi han serveis de compet+encia dels sectors privats que es poden confondre o es regulen per sector públic i viceversa. (ex:tele)
 tv3, t5, a3 (privades)
 tve (pública)

admens públicforma organizativaactuació - dret privat
dret públic d.públic

dret públic: quan est+à previst en una norma, una llei
organismes autònoms (csic)
e.p.e ( entitats públiques empresarials)

dret privat: societats mercantils (públiques o privades)
fundacions

El régim que s’aplica a l’adm.pública no es pot saber, sinó que s’ha d’estudiar cdada cas determinat.

Quan l’adm.pública exergeix potestats estan regulades al dret públic, però el dret privat dona potestat d’igualtat als ciudadans.

Adm.territorials  organització: principis democràtics
 afecta al conjunt de la població
 poden actuar en qualsevol sector material que interessin a la població
 caràcter originari

Adm.no territorials  toto el contrari

Per saber el règim dels ens no territorials s’ha de mirar els Estatuts de cada un d’ells en particular, són heterogenis.

1 comentario:

  1. Felicitats pel bloc estic estudiant dret administratiu
    Per saber informació de les relacions de institucions on puc anar.
    Em demanmne si són ens public o privat i de dret public o privat i la forma juridico organitzativa, i si poden exercir potestats admijnistratives...

    Del consell superior fr investiugacions cientifiques, Agència Catalana de protecció de dades, EPEL, Comisió nacional del mercat de valors, consell comarcal del solsones...
    Moltes gràcies

    ResponderEliminar