DERECHOS Y LIBERTADES

S’ha d’identificar el tipus de dret i també les garanties del dret.

- Diversitat terminològica (depèn del país el dret serà qualificat de diferent manera)
- L’esencial per a calibrar la força jurídica d’un dret es sabent les garanties d’aquest dret.


La qüestió del dret és un element estructural. Estat de Dret (neix a Anglaterra, USA, França el s. XVII i XVIII)

Es caracteritza pel sometiment de tots els poders a la llei, inclòs el poder públic. Es trenca l’estat absolut.
L’origen del dret, de la Llei, parteix del principi de la Sobirania Popular. Normes amb emanació popular.
L’estat de Dret és regulat per la Constitució. En ell es trenca amb l’estat Absolut.
Les regles, normes, lleis... han d’originar de la Constitució:
- Poder sotmès
- Reconeixement dels drets
- Separació de poders
- Assemblea representativa.

Drets:

- Dimensió subjectiva: tot dret atorga al ciutadà titular una posició jurídica ( de fer o no fer, d’impedir que altre faci). El ciutadà té permís de fer determinades coses i no pot fer unes altres. Tot ciutadà pot tenir propietats, associar-se, etc.

- Dimensió objectiva: de la suma de totes aquestes dimensions subjectives trobem la dimensió objectiva. El reconeixement dels drets dona una imatge col•lectiva de l’organització social.
- Limitació del poder: El poder de l’Estat és un poder limitat.
- Equilibri de l’exercici dels drets i el seu reconeixement.



1ª ETAPA  ESTAT LIBERAL DE DRET

Anglaterra: Bill of Rights 1689 (Revolució gloriosa)

E.E.U.U: Bill of Rights de Virginia 1777

França: Declaració de Drets del Home i del Ciutadà 1789

Drets individuals >> Drets de llibertat >> Dret:de propietat, reunió, expressió, Habeas Corpus…

Garanties

USA : Constitució com a norma superior

França, Anglaterra…: garanties depenen de la llei. Reconeixement dels drets de la Constitució no es la garantia absoluta. Aquesta garantia existirà a aprtir de lleis independents.


2ª ETAPA  ESTAT DEMOCRÀTIC (finals del s.XIX)


- Sufragi universal
- Pluralisme polític
*Elements que el caracteritzen front el liberal.

L’estat democràtic és un Estat on se li afegeixen el liberal i deixa de ser caracteritzat pel sufragi censatari, passant al sufragi universal, i a més es caracteritza pel pluralisme polític.



3ª ETAPA ESTAT SOCIAL DEMOCRÀTIC DE DRET (entreguerres s.XX)


Apareixen una sèrie de Constitucions que tenen per característica l’Estat Social democràtic de Dret.. Hi ha nous drets, els drets socials (dret educació, vaga, llibertat sindical, prestacionals, de caràcter econòmic...…). Drets anomenats prestacionals, on la satisfacció requereix de l’Estat un servei prestacional. Estat prestador de serveis.

Hi ha un major enfortiment de les garanties dels drets. La pròpia Constitució preveu unes garanties d’uns drets


A PARTIR DE 1945  DIMENSIÓ INTERNACIONAL I INFRAESTATAL


Internacional:
-Declaració 1948 ONU
-Pacte de drets civils i polítics 1968
-Pacte de drets econòmics 1966


Europa :
-Consell Europa : organisme internacional creat a finals dels 40’s agrupa tots els països europeus que respectin el « conveni europeu de drets humans » (1950). El conveni Europeu té una instància jurisdiccional, amb lloc al Tribunal d’Stratsburg.

o Unió Europea : organisme supranacional integrat per diferents països europeus per duur a terme polítiques públiques comunes (25 països). Hi ha una declaració de Drets Fonamentals (2000)



Infraestatal: Autonomia (per sota de l’Estat, és a dir, regions autònomes)

-Estatut de Catalunya
-Estatut d’Andalusia

Tenen també reconeixements de drets i garanties de drets ( a ni vell regional)

L’estatut no pot recollir drets fonamentals, ja que aquests esta a la CE.
L’estatut sí que pot recollir drets no fonamentals.




Tipologia: característiques materials dels drets (llibertat/prestació). Classificació des de el contingut

Sistemàtica: indica la ubicació en el si d’un text constitucional. Es remet a com els drets es troben col•locats.
Constitució Espanyola - Estructura sistemàtica - (Títols, capítols, seccions, articles)
Classificació pel tipus de garantia (qüestió essencial).

A la Constitució Espanyola hi ha una triple distinció.(Drets estan tots inclosos a la CE al títol primer).

Sistemàtica

-Drets Fonamentals: (Títol I Capítol II Secció 1ª) Nivell de garantia jurisdiccional màxima (Ens ho diu l’article 53.2)

-Drets Constitucionals: (Títol I Capítol II Secció 2ª). Constitucionals no fonamentals. Són veritables drets, amb estructura com a tal amb un nivell de protecció diferent, inferior que els fonamentals.

-Drets – principis rectors: (Títol I Capítol III): Tot i que, parla de drets, jurídicament no són drets en el sentit subjectiu. Són més aviat “principis rectors”, principis d’actuació dels poders públics. El nivell de garantia és encara inferior que els fonamentals i els constitucionals.


Tipologia:


Drets de llibertat: configuren un status/posició d’un individu enfront de l’Estat.
- Visió antiga o clàssica “L’estat ha d’abstenir-se de pertorbar el gaudi del ciutadà”.
- Visió actual També es demana una mica de col•laboració per part de l’Estat.

*Esfera personal: dret a la vida, llibertat ideològica i religiosa. Honor, Inviolabilitat del domicili, Inviolabilitat de les comunicacions, Residència, Matrimoni.
*Individual: Detenció
*Expressió: noció artística
*Polítics: Reunió, manifestació, associació (partits Art.6)
*Participació: sufragi, accés funcions públiques, petició

Drets de prestació: l’estat ha de garantir/prestar serveis per assegurar el ple de gaudiment/exercicis dels drets de llibertat.

*Educació
*Cultura
*Societat
*Habitatge










*DRETS NO CLASSIFICATS*

1. Àmbit laboral:

*Dret al treball
*Llibertat sindical
*Dret vaga

2. Àmbit econòmic

*Propietat privada
*Llibertat d’empresa

3. Tutela judicial

4. Igualtat



GARANTIES DELS DRETS SEGONS LA SISTEMÀTICA

Drets Fonamentals

Segons l’article 53.1 tots els drets Capítol II Títol I (Vinculació poders públics, Reserva de llei, Tutela judicial ordinària, Control Constitucionalitat de les lleis)


53.2 -- Tutela judicial efectiva (Tribunal ordinari), Recurs d’empara (Tribunal Constitucional)

Drets constitucionals

53.1---- diu que les garanties constitucionals, que al mateix temps són fonamentals.



Drets fonamentals ==> 53.1 (drets constitucionals)/53.2 (ens diu les garanties)

53.3  Drets principis rectors.


Tots els drets, siguin fonamentals i constitucionals (tots els drets del Capítol II) tenen les garanties recollides a l’article 53.1.

Les garanties de l’article 53.2 només les tenen els drets fonamentals

Els drets principis-rectors (és de caràcter informador). Les garanties són per llei. Només poden ser invocats per Llei. Una llei els ha de configurar una posició jurídica. (Art. 53.3 CE) Llavors poden ser invocats en el Tribunal Ordinari.

-Drets subjectius
-Drets d’actuació dels poders públics.



Exercici:

Dret a la intimitat: Títol I, Capítol II, Article 18, Secció 1º

Drets fonamentals que es basa en el primer nivell de garanties vinculades als drets. El nivell de garantia jurisdiccional és màxim d’acord amb l’article 53.2, a diferència de la resta, segons la classificació en quant la Sistemàtica.

Segons el sistema de classificació tipològic, aquest dret és un dret de llibertat/dret individual, ja que en es configura una posició de deixar fer.

El dret a la llibertat d’empresa, trobat em el Títol I, Capítol II, Secció 2º, Article 38.

Drets constitucional que es basa en un estat jurídic inferior al darrer dret. Aquest segueix doncs tenint un cert nivell de garantia jurisdiccional segons l’article 53.2 de la CE. Aquest tipus de classificació és la Sistemàtica.
Segons el sistema de classificació tipològic, aquest és un dret de llibertat, sabut literalment pel terme. Dret econòmic.

El dret a l’habitatge, trobat en el Títol I, Capítol III de la CE.

Dret principi rector, que en el sentit subjectiu deixa de ser un dret. Aquest té molt poques garanties jurisdiccionals, essent inferior als dos drets citats anteriorment. Aquest doncs no atorguen estat jurídic.
Segons el sistema de classificació tipològic, és un dret de prestació, ja que aquest és una garantia servicial de l’Estat al poble.


Interpretació:

- Dimensió objectiva dels drets : “principi pro libertate”
- ordenament s’ha de fer de la manera més favorable
- interpretació de l’ordenament en el sentit més favorable als drets.

Article 10.2 CE: Criteri d’interpretació referits als Drets Fonamentals.. Vincula als Tractats Internacionals, sobretot els signants per Espanya.

- El conveni més utilitzat és el Conveni Europeu dels Drets Humans del 1950
- TRIBUNAL EUROPEU DELS DRETS HUMANS

Exercici

Titularitat

-Persona física/Persona jurídica
-Nacionalitat: Espanyol/Estranger


Art. 27.1 Educació: la persona física qualsevol ciutadà sigui espanyol o estranger. La seva integritat està regulada pels poders públics. La persona jurídica és el conjunt d’organitzacions/àmbits ( de caire educatiu) que ofereixen serveis educatius (ensenyament)

Article 16.1 Llibertat religiosa: aquest dret se li concedeix a qualsevol ciutadà/persona física que respecti l’ordre públic protegit per la llei i mentre la seva religió sigui declarada i acceptada.
La persona jurídica seria d’institució/òrgan/associació que és mare o dirigeix la religió, qualssevol institució que fomenti alguna religió.
La llibertat és plena igualment qualsevol persona espanyola o estrangera.

Article 28. Llibertat sindical. La persona física és qualsevol ciutadà que es vol sindicar/manifestar. Pot ser o estranger.
La persona jurídica és qualsevol entitat sindical, confederació, organització que pretén liderar moviments sindicals.

Article 15: dret a la vida: les persones físiques són els ciutadans espanyols o estrangers. Persona jurídica no n’hi ha.

Article 23.1: Dret a sufragi. Persona física = qualsevol ciutadà que sigui espanyol. Persona jurídica=NO

Article 18.2 Domicili inviolable: persona física: qualsevol ciutadà espanyol o estranger. Persona jurídica: qualsevol organització empresa.... sigui el que sigui.







TITULARITAT

Persona física: és qualsevol ciutadà/persona humana a qui se li atribueixen els drets.
Persona jurídica: és una entitat a la qual també se li poden atribuir drets.

Normalment quan es fan referència a persones jurídiques, normalment aquestes són persones jurídiques privades. Tot i així hi ha drets com la Tutela judicial que també els poden tenir persones jurídiques de caràcter públic.

- Distinció entre capacitat jurídica i capacitat d’obrar-

- Capacitat jurídica: actitud per ser titular del dret.
- Capacitat d’obrar: capacitat de tenir les condicions per l’exercici efectiu del dret. (majoria d’edat/ capacitat )

la capacitat d’obrar va lligada amb la majoria d’edat. Un menor pot ser titular de certs drets, però si no té 18 o més anys no té capacitat d’obrar.
Cal dir que els discapacitats mentals no tenen capacitat d’obrar.


NACIONALITAT/ESTRANGERIA

Tots els drets constitucionals poden ser exercits per qualsevol ciutadà de nacionalitat espanyola.

Ciutadania europea: dret originari de la UE.
Els ciutadans de la UE tenen una sèrie de drets, que són els reconeguts per la normativa fonamentals de la UE i pels de la seva nació.


Estrangers

Article 13 (diu el règim jurídic dels estrangers)

-Exclusió clara dels drets de participació política.
-Mateixos drets dels espanyols, però mutables per tractar a lleis.

-llei 4/2000
-llei 8/2000
-llei 14/2003
-Decret 2393/2004

1. Exclusió de participació.
2. Contemplats en situació d’igualtats: dret a la vida
3. Drets modulats de manera diferent.
4. Distinció entre legals i il•legals. En cas dels il•legals tenen exclusió d’alguns drets ( dret a la reunió...) i el reconeixement d’altres (el dret a la vida, a la salut...)

Els drets exclosos són drets connectats a les llibertats individuals laborals.
Els drets reconeguts són els fonamentals, molts bàsics... (sanitat, educació)

Els estrangers poden estar en 3 situacions legals, i en la situació d’il•legalitat.

- Estança temporal: 90 dies
- Residència temporal: 5 anys (estada/ treball)
- Residència permanent: Indefinida
TEMA 2
Eficàcia dels drets vers els poders públics i vers els particulars.

Els drets són conquestes dels individus front els poders públics.

EFICÀCIA DELS DRETS VERS ELS PODERS PÚBLICS (Art: 9.1, 53.1, 53.3)

De l’article 53.1 es desprèn que tot el Capítol II del Títol I, tots els seus drets continguts esdevenen drets públics i atorguen una posició jurídica als ciutadans. Aquests drets són aplicables directament i immediatament. Per tant, són eficaços al màxim. Els drets que si recullen són intangibles, no es poden tocar, modificar.

A l’article 53.3 trobem els principis-rectors, els quals estan al Capítol III. L’eficàcia es troba en aquest cas en funció de la llei. Aquests tenen un valor que resumeix quan es fa la llei, aquests no pot ser vulnerable. Res esdevé dret fins que una llei ho permet/ configura. Els poders públics han de respectar les configuracions que s’estableixen en el capítol III.
Han de respectar els poders públics:

- Principi inspirador
- Paràmetres de constitucionalitat

Els drets encara que siguin d’eficàcia immediata, aquests no condicionaran al ciutadà, el dret a exigir a l’Estat alguna cosa, com per exemple feina (dret a la feina dins el Títol I Capítol II), l’Estat no es troba obligat.

Ex: el dret al treball estableix: la prohibició de tractaments discriminatoris.
L’article 35, és un dret front empreses públiques i privades i no pas un dret subjectiu a tenir un treball. És a dir, és un dret front l’empresari, on se li reconeix el dret a saber perquè és acomiadat (justificadament), el dret a la no prohibició de dita feina per discriminació....
Relacionats amb aquest drets trobem: Article 38 (Llibertat d’empresa) i Article 40 (Plena ocupació).
En canvi a l’article 25.2, sí que la persona té dret a exigir a l’Estat un lloc de treball. Aquestes persones són internades a la presó.

EFICÀCIA DELS DRETS VERS ELS PARTICULARS

Els drets de l’article 9.1, també vinculen als particulars. En tot cas, la vinculació és indirecte, immediata, que requereix la intervenció de la llei, compartida amb la Jurisprudència del Tribunal Constitucional.

Límits:
- Formals: estamentals en l’art.10.1 “Dels drets i dels deures fonamentals”
- Específics a determinats drets: ex. Art 16.1, 18.2, 20.4, 33.2.

GARANTIES DELS DRETS

Les garanties dels drets condicionen l’existència dels drets. Si no hi haguessin garanties pels drets, aquest no existirien.

Garanties:

- No jurisdiccionals: aquelles que donen instruments no jurisdiccionals
o Normatives: garanties que tenen els drets pel que fa les normes
o Institucionals: les garanties d’institucions, com la del Síndic de Greuges i la del defensor del poble...
- Jurisdiccionals: aquelles que donen els Tribunals.
-Davant dels Tribunals ordinaris
-Davant del Tribunals Constitucional
-Davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Garanties normatives (no jurisdiccionals)

Garanties normatives (aplicació directa => Art. 53.1 i tots els dret del Capítol II, Títol I)
La sola previsió d’uns drets constitucionalment, aplica directament la garantia. Un dret recollit en el cap. II, Títol I.
La eficàcia és immediata.

-Reserva de llei

* Llei – Parlament – Pluralisme polític
* Reglament – Govern

La llei la fa el conjunt de partits polítics presents en el Parlament. Tots hi participen. El reglament, en canvi, el fa el govern, tots els que estan al govern i el partit que hi governa.

¿Què és la reserva de llei?
La regulació dels drets només es fa per llei. Quan s’hagi de regular uns drets, aquesta regulació està reservada a la llei.

Reserva de llei:

- Drets Fonamentals (Secció I, Títol I, Capítol II): llei que es pot regular és la llei Orgànica (Estat)
- Drets no fonamentals: llei que pot regular és la llei ordinària (Estat i C.C.A.A)

A la llei orgànica, es requereix un suport més ampli per aprovar drets: Majoria Absoluta.

Llei Orgànica: la regulació dels drets fonamentals correspon a l’Estat.
Llei Ordinària: la regulació dels dret pot ser per l’estat o per la Comunitat Autònoma, en funció de la matèria que tracti la llei.

Art. 91 : El rei està obligat a sancionar, promulgar, publicar lleis.

RESPECTE EL CONTIGUT ESSENCIAL DELS DRETS:

Respecte a aquelles previsions d’algun dret, segons el que digui la Constitució. Aquell conjunt d’elements que en un determinat moment fan reconeixible un determinat dret.

GARANTIES INSTITUCIONALS (No jurisdiccionals)

Les dues institucions són:

- El defensor del poble (art. 54CE)
- Síndic de Greuges (art. 78 de l’Estatut d’Autonomia)

Cada institució és elegida per la cambra per 3/5 parts: el defensor del poble és escollit per 3/5 parts de les Corts de l’Estat; i el Síndic de Greuges és escollit per 3/5 parts de les Corts catalanes.

Les dues institucions protegeixen els drtes del Títol I, i ambdues també regulen els poders públics.

Les institucions al rebre queixes, poden demanar la col•laboració de funcionaris... poden investigar per tal d’adoptar una resolució. La resolució no pot ser anul•lada per aquestes institucions ja que tenen la potestat d’anul•lar resolucions, ja que no tenen el poder judicial.
Només poden influenciar en les resolucions, recomanar...
El mecanisme de pressió és la publicitat. Per mitjà d’aquesta el Síndic, per exemple, pot influenciar en àmbits de l’Administració que hagin pogut actuar malament.

GARANTIES JURISDICCIONALS

Tribunals ordinaris

-Drets no fonamentals: procediment ordinari.
-Drets fonamentals (Art. 14-29 CE)
Art. 53.2 : es preveu b) procediment especial de protecció dels drets fonamentals davant la jurisdicció ordinària

Característiques:
- Preferència
- Sumarietat
Davant dels ordres jurisdiccionals corresponents.
No hi ha ordre especialitzat en Drets Fonamentals en jurisdicció ordinària.

Els Tribunals competents estan obligats a tractar preferentment els assumptes que afecten els Drets Fonamentals.

Ordres jurisdiccionals

-Penal
-Contenciós
-Civil
-Laboral

Els ciutadans poden recórrer per defensar els seus drets fonamentals: al procediment ordinari, preferent, o tots dos alhora.

Marc regulador de cada ordre jurisdiccional:

- Contenciós: L.J.C.A 29/1998. Cap. I, Títol V

- Civil: Llei 1/2000. Art. 149. L.E.C

- Laboral: Decret Legislatiu 2/1995 Art. 181


Protecció jurisdiccional d’alguns drets específics jurisdiccionalment. L.O 6/1986: Habeas Corpus.


Procedència vulneració drets:
- Poders Públics
- Subjectes privats

El ciutadà legitimitat per poder presentar un procediment especial són:
- Persones físiques
- Persones jurídiques

Procediment:

-Emparament 53.2 CE. T.C.
Objecte: protecció dels drets de l’art. 14-30, és a dir, tots els drets fonamentals més l’article 30 (Cap. II) i l’art. 14 del principi d’igualtat.
- És un recurs reservat pels anomenats drets fonamentals
- Té una doble funció:
- Resolució d’un cas concret
- Contribuir a la interpretació de la Constitució (Drets Fonamentals)
5.1 LOCT: Els jutges estan obligats a interpretar la CE
- Excepcionalitat: el recurs d’emparament es troba reservat només als Drets Fonamentals i a l’article 14 i 30 CE.
- Subsidiarietat: esgotament de la via judicial ordinària (s’ha d’esgotar si es vol gaudir del recurs d’emparament)

L.O.T.C. Distingeix els 3 supòsits d’emparament

Art. 43: Poder executiu- administració (vulneració un dret fonamental); cal l’esgotament de la via judicial ordinària.

Art. 44: Poder judicial – L’òrgan judicial vulnera els drets fonamentals ( normalment el de la tutela judicial efectiu).

Art. 42: Poder legislatiu – Decisió d’un òrgan parlamentari que vulneri un Dret Fonamental


- Objecte: són actes, no lleis. Els recursos d’emparament són contra actes / disposicions , però no pas contra lleis.
- Subjecte: l’autor de la vulneració en principi, són els poders públics d’acord els articles 41, 42, 43 i 44 de la L.O.T.C.

Si la vulneració té com a subjecte un subjecte privat, no seria possible el recurs d’emparament. Aquest només és possible amb un subjecte públic, és a dir, els poders públics.
Per presentar el recurs d’emparament, cal que la vulneració vingui dels poders públics. De totes maneres, un particular també pot presentar els recurs d’empara al T.C, si se li ha vulnerat un dret fonamental i a més s’ha esgotat la via judicial ordinària tal com diu l’art. 44.
També cal invocar el dret fonamental vulnerat. En un procediment ordinari, s’ha d’invocar el dret fonamental per tal de poder gaudir de protecció i del recurs d’empara.
El recurs d’empara no és l’eina per accedir al Tribunal Central, sinó la invocació del dret tal com diu l’art.44.

- Legitimitació de l’emparament:
-Persona afectada
- Ministre fiscal
- Defensor del poble
- Termini
Segons l’article 43 i 44 de la LOTC: 20 dies
42: 3 mesos
- Procediment d’admissió:
Abans de pronunciar-se , el TC ha de decidir si admet o no el recurs d’empara per això els TC, s’assegura si el dret invocat es un Dret Fonamental, si s’ha esgotat la via ordinària judicial, si la demanda té un contingut constitucional...

- Al•legacions
- Suspensió de l’acte: se suspèn l’acte que vulnera tal dret fonamental com a mesura cautelar, tot i que la sentència final sigui a favor o no del demandant.

- Contingut de les sentències
1. FETS (Descriu el cas concret)
2. Descendents
3. Fonaments Jurídics
4. Fallo ( es diu si es reconeix o no el recurs i es debat sobre aquesta decisió)
5. Vot particular

El TC pot estimar o no el dret, acordar l’emparament hi pot restablir al ciutadà en l’exercici del dret

Si s’esgota la vida judicial ordinària i la del Tribunal Constitucional, pot, té la possibilitat d’anar al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Consell d’Europa:

- Conveni Europeu dels Drets Humans 1950
- T.E.D.H

A l’article 10.2 de la CE es confirma l’existència

Un ciutadà pot presentar una demanda al Tribunal Europeu dels Drets Humans (T.E.D.H).

Requisits:

- Invocar un dret reconegut en el conveni europeu
- Esgotar totes les vies de protecció ordinària del país on escau.
- El T.E.D.H. dictamina unes sentències tenen valor declaratiu.



Valor declaratiu vol dir:
- No executiva directament: el Tribunal fa una declaració a favor o no del ciutadà, i comunica els termes en complir-la han de ser dictaminats pel propi ciutadà. Tot i així la sentència es obligatòria.
- Obligatòria